Guia de perifèrics gaming 2026: monitor, ratolí, teclat i auriculars segons el teu joc

Si estàs pensant a renovar els teus perifèrics, aquesta guia de perifèrics gaming 2026 arriba en bon moment: els monitors OLED ja assoleixen els 500 Hz en 1440p, els ratolins sense fil de gamma alta baixen dels 50 grams i els teclats amb switches magnètics i rapid trigger s'han tornat habituals. La resposta curta: el monitor és el que més canvia l'experiència; després ve el ratolí si jugues a competitius, o els auriculars si busques immersió. Aquí tens què cal mirar en cada peça i què prioritzar segons el teu tipus de joc i el teu pressupost.

Perifèrics gaming 2026: el resum ràpid

• Monitor: OLED per al millor contrast i la millor resposta; IPS si passes moltes hores amb elements fixos a la pantalla; VA o Mini-LED per a contrast o HDR brillant en LCD.

• Hertzs: 144–165 Hz com a mínim, 240 Hz com a punt òptim i 360–500 Hz per a competitiu, si el teu PC arriba a aquests FPS.

• Ratolí: forma i pes abans que DPI; un sense fil de 2,4 GHz rendeix com un amb cable.

• Teclat: switches magnètics amb rapid trigger per a shooters; per a la resta, tria pel tacte i la mida.

• Auriculars: per jugar, sense fil amb receptor de 2,4 GHz, no només Bluetooth.

Monitor gaming el 2026: la peça que més es nota

El monitor és el perifèric que t'acompanya més anys i el que més condiciona el que veus. Abans de mirar models a la categoria de monitors, convé tenir clares quatre decisions: tecnologia del panell, hertzs, resolució i HDR.

OLED, IPS, VA o Mini-LED: quina tecnologia triar

• OLED (QD-OLED i WOLED): cada píxel emet la seva pròpia llum, de manera que el negre és negre de debò i el temps de resposta ronda els 0,03 ms. És la millor imatge per jugar i veure pel·lícules. En contra: menys brillantor a pantalla completa que un bon LCD i risc de cremat (burn-in) amb imatges estàtiques.

• IPS: bon color, bons angles de visió, resposta ràpida i cap risc de cremat. El seu contrast ronda 1.000:1, per això els negres es veuen grisosos a les fosques. És la base de molts dels monitors per a esports més ràpids.

• VA: contrast natiu força més alt que l'IPS (típicament 3.000:1 o més), ideal per a escenes fosques, però les seves transicions des del negre són més lentes i poden deixar estela.

• Mini-LED: LCD amb centenars o milers de zones d'atenuació local. Dona molta brillantor en HDR sense risc de cremat, a canvi d'halos (blooming) al voltant dels objectes brillants sobre fons negre.

Dins de l'OLED hi ha dues famílies. QD-OLED (Samsung Display) destaca en color, però, com que no té polaritzador, els negres s'aclareixen una mica amb llum ambiental. WOLED (LG Display) conserva millor el negre en habitacions il·luminades. El 2026 tots dos fabricants estrenen subpíxels en franja RGB en alguns panells (un QD-OLED ultrapanoràmic de 34 polzades i un WOLED 4K de 27), cosa que redueix les vores de color en el text.

Hertzs: quants en necessites de debò

Passar de 60 a 144 Hz és el salt més evident; de 144 a 240 Hz es guanya fluïdesa i nitidesa en moviment; per sobre de 360 Hz la millora existeix, però l'aprofiten sobretot els jugadors competitius.

El sostre és avui molt alt. LG ha llançat l'UltraGear 25G590B, un IPS de 24,5 polzades a 1.000 Hz natius en 1080p, i LG Display ja fabrica en sèrie un panell OLED de 24,5 polzades a 720 Hz en 1080p que estrenarà l'ASUS ROG Swift OLED PG259QWS Ace. En OLED de 27 polzades i 1440p ja hi ha models a 500 Hz, i NVIDIA ha portat als monitors IPS el seu G-SYNC Pulsar, que combina retroil·luminació estroboscòpica i freqüència variable.

Ara bé, els hertzs només serveixen si la targeta gràfica i el processador arriben a aquests FPS. Per a 500 Hz o més parlem de shooters lleugers amb ajustos baixos; en un joc de rol exigent, el més realista és apuntar a 144–240 Hz. Activa sempre G-SYNC o FreeSync per evitar talls a la imatge.

Resolució i mida

• 1080p en 24–25 polzades: l'estàndard dels esports. Menys píxels vol dir més FPS.

• 1440p en 27 polzades: l'equilibri per a la majoria; bona nitidesa sense exigir una gràfica de gamma màxima.

• 4K en 27–32 polzades: nitidesa espectacular per a rol, aventura i simulació. Amb escalat per IA (DLSS, FSR o XeSS) és assumible amb gràfiques de gamma mitjana-alta.

• Ultrapanoràmic 21:9 o 32:9: molt immersiu en simulació i conducció; comprova abans que els teus jocs hi siguin compatibles.

HDR: quina certificació cal mirar

No tot el que diu HDR ho és. La certificació VESA DisplayHDR és la referència: DisplayHDR 400 demana 400 nits de pic i no obliga a tenir atenuació local real, de manera que l'efecte és modest. En LCD, l'HDR comença a notar-se a partir de DisplayHDR 600 i sobretot amb DisplayHDR 1000 i moltes zones d'atenuació. En OLED, busca DisplayHDR True Black 400, 500 o 600: menys nits de pic, però negres pràcticament perfectes, que és el que dona impacte a l'HDR.

Burn-in en OLED: risc real i com reduir-lo

El cremat existeix: és un desgast desigual dels píxels quan una imatge fixa (barra de tasques, HUD, icones) es manté centenars d'hores. Les proves accelerades de RTINGS mostren que tots els OLED acaben acumulant una mica de retenció amb un ús extrem; amb un ús normal i variat, la majoria d'usuaris no ho nota en anys.

• Deixa activades les funcions de cura del panell i no tallis el corrent en apagar-lo: molts monitors fan aquest manteniment en repòs.

• Amaga la barra de tasques i fes servir el tema fosc.

• Si treballes vuit hores al dia amb fulls de càlcul, un IPS patirà menys.

• Revisa la garantia: Dell (Alienware), MSI o ASUS cobreixen el cremat en molts models durant dos o tres anys, sovint si mantens activades les seves proteccions. Varia segons el model i la regió.

Connexió: DisplayPort 2.1 i HDMI

Per a 4K a 240 Hz sense compressió cal DisplayPort 2.1 amb UHBR20 (80 Gbps), present per exemple a les GeForce RTX 50. Si el monitor o la gràfica no arriben a aquesta amplada de banda, entra en joc el DSC, una compressió visualment sense pèrdues que funciona bé en la majoria de casos. L'HDMI 2.2 ja està aprovat, però els dispositius que n'aprofitin els 96 Gbps no s'esperen fins al 2027.

Ratolí gaming: pes, sensor i sense fil

Pes i forma, el primer

La forma ha d'encaixar amb la teva mà i amb la teva presa (palmell, urpa o puntes dels dits): cap sensor no compensa un ratolí incòmode. El pes importa sobretot en shooters, on fas moviments ràpids amb el braç. Els models d'esports de gamma alta ronden avui els 45–65 grams, com el Razer Viper V4 Pro (49 g) o el Logitech G PRO X2 SUPERSTRIKE (61 g). Per a rol o estratègia, un ratolí una mica més pesant i amb botons laterals extra pot ser més pràctic.

Sensor: els DPI no són el més important

Els sensors actuals anuncien 44.000 o 50.000 DPI, però la majoria de jugadors competitius en fa servir entre 400 i 1.600. El que compta és que segueixi el moviment sense salts ni acceleració, i això ho compleix qualsevol sensor òptic de gamma mitjana o alta. La novetat és als botons: Logitech ha portat als clics un sistema inductiu amb hàptica (HITS) amb 10 punts d'activació i 5 de reinici, la idea del rapid trigger dels teclats.

Sense fil i polling rate

Un ratolí sense fil actual amb receptor de 2,4 GHz té una latència equivalent a la d'un amb cable; el Bluetooth, deixa'l per a l'oficina. La taxa de sondeig (polling rate) indica quantes vegades per segon el ratolí informa el PC: 1.000 Hz és l'estàndard i molts models arriben a 4.000 o 8.000 Hz. Segons TechPowerUp, el guany respecte a 1.000 Hz ronda el mig mil·lisegon, a canvi de més ús de CPU i menys autonomia. Té sentit amb un monitor de 240 Hz o més i un processador potent; si notes estrebades, baixa a 2.000 o 1.000 Hz. Tens ratolins, teclats i auriculars a la categoria de perifèrics.

Teclat gaming: switches magnètics, rapid trigger i mides

Switches magnètics: Hall effect i TMR

En els teclats magnètics, un imant a cada tecla i un sensor a la placa mesuren a quina profunditat està premuda, sense contacte físic. Això permet triar el punt d'activació tecla a tecla: el Wooting 80HE, un dels referents, l'ajusta entre 0,1 i 4 mm i escaneja les tecles a 8.000 Hz. Hi ha dos tipus de sensor: Hall effect, el més estès, i TMR (magnetoresistència d'efecte túnel), més recent, que segons Cherry ofereix més resolució i menys consum. A la pràctica, el firmware i el calibratge pesen més que el tipus de sensor.

Rapid trigger i SOCD: què permet cada joc

Amb el rapid trigger, la tecla es desactiva tan bon punt comença a pujar i es reactiva tan bon punt torna a baixar, sense esperar a creuar un punt fix. En shooters tàctics serveix per frenar i fer counter-strafe amb més precisió. Una altra cosa és el SOCD o «Snap Tap», que decideix automàticament quina tecla mana quan prems dues direccions oposades: des de l'agost del 2024, Valve detecta aquesta automatització als servidors oficials de Counter-Strike 2 i et pot expulsar de la partida. El rapid trigger per si sol continua permès. Altres jocs i tornejos tenen les seves pròpies normes, així que revisa el reglament abans de competir.

Mida: de complet a 60 %

• Complet (100 %): amb teclat numèric; útil si treballes amb xifres o en simuladors amb moltes assignacions.

• TKL o 80 %: sense numèric; el format més equilibrat per jugar.

• 75 % i 65 %: més compactes, però conserven les fletxes; deixen més espai per moure el ratolí.

• 60 %: espai mínim i recorregut màxim per al ratolí, sense fletxes ni tecles de funció dedicades.

Auriculars gaming: cable, sense fil i so espacial

Amb cable o sense fil

Els sense fil amb receptor USB de 2,4 GHz tenen una latència baixa per jugar i molts hi afegeixen Bluetooth per al mòbil. El Bluetooth clàssic, per si sol, afegeix un retard que es nota en jocs ràpids; el nou LE Audio amb còdec LC3 el redueix, però el seu suport en PC encara és limitat. Els de cable no necessiten càrrega, pesen menys i, a igualtat de preu, solen sonar una mica millor.

So espacial: útil, però sense màgia

Windows inclou gratis el Windows Sonic per a auriculars, i també hi ha Dolby Atmos for Headphones i DTS Headphone:X, que s'instal·len amb la seva aplicació i requereixen llicència llevat que l'auricular la inclogui. Ajuden a situar sons a dalt, a baix o al darrere en els jocs compatibles. En competitius, molts prefereixen un estèreo net o el processament propi del joc, com l'opció HRTF de Valorant: prova-ho i queda't amb el que et permeti situar millor les passes.

Micròfon de l'auricular

Per parlar amb el teu equip n'hi ha prou amb un bon micròfon de braç, millor si és desmuntable o se silencia en aixecar-lo. Si fas streaming, passar a un micròfon independent es nota molt més que pagar més pel micro de l'auricular.

Estoreta: control, velocitat o vidre

És la millora més barata i una de les més infravalorades: determina com llisca el ratolí i com de constant és la teva punteria.

• Tela de control: més fricció i frenades precises; bona per a shooters tàctics.

• Tela de velocitat o híbrida: llisca més ràpid i conserva una mica de control; bona per a jocs amb molt de seguiment d'objectius.

• Vidre: lliscament molt ràpid i gran durabilitat, però és més sorollosa, freda al tacte i desgasta abans els patins del ratolí.

• Mida: si jugues amb sensibilitat baixa, tria XL o mida d'escriptori; si no, una L sol ser suficient.

Micròfon i webcam per a streaming i trucades

• Micròfon dinàmic: capta menys soroll de l'habitació i del teclat; el més agraït en cases amb ressò.

• Micròfon de condensador: més detall, però recull tot el que sona al voltant; ideal en espais tractats acústicament.

• USB o XLR: l'USB és endollar i llestos; l'XLR necessita una interfície d'àudio, però permet créixer.

• Patró cardioide: capta el que tens davant i rebutja els laterals; l'adequat per jugar i parlar.

• Webcam: amb 1080p a 60 fps n'hi ha prou per fer streaming; el 4K només compensa si has de retallar. Una bona llum frontal millora la imatge més que la resolució.

Quins perifèrics prioritzar segons el teu tipus de joc

Competitiu: shooters i esports

Si jugues a Counter-Strike 2, Valorant o similars, l'ordre és clar: monitor ràpid, ratolí lleuger amb una bona estoreta, teclat amb rapid trigger i auriculars amb una bona imatge estèreo.

• Monitor de 24–27 polzades a 240 Hz com a mínim; 360–500 Hz si el teu equip arriba a aquests FPS. OLED o IPS ràpid.

• Ratolí sense fil de 2,4 GHz de 45–65 g, amb polling de 1.000 a 4.000 Hz.

• Teclat magnètic TKL o 75 % amb rapid trigger.

• Auriculars còmodes per a sessions llargues, amb un micro clar per comunicar-te.

Rol, aventura i món obert

En jocs com Baldur's Gate 3, Elden Ring o Cyberpunk 2077 mana la imatge: OLED amb HDR True Black, 1440p o 4K i 144–240 Hz. Després, uns auriculars de qualitat amb un bon so espacial. El ratolí i el teclat poden ser més còmodes que ràpids: botons laterals, bona presa i switches que t'agradin al tacte.

Simulació: vol, conducció i estratègia

A Microsoft Flight Simulator 2024 o en simuladors de conducció, la clau és el camp de visió: un ultrapanoràmic 21:9 o 32:9, o tres monitors. La freqüència importa menys que la mida, i té més sentit invertir en comandaments específics (volant amb force feedback, pedals, HOTAS o yoke) que en un ratolí de 50 grams.

Què prioritzar segons el teu pressupost

Sense entrar en preus, que canvien cada setmana, aquest és l'ordre que recomanem:

1. Pressupost ajustat: monitor IPS de 1080p o 1440p a 165–240 Hz, un ratolí lleuger amb un bon sensor i una estoreta decent. Teclat i auriculars, senzills però còmodes.

2. Pressupost mitjà: el salt a 1440p i 240 Hz (IPS ràpid o OLED d'entrada), ratolí sense fil lleuger i auriculars sense fil de 2,4 GHz. Si jugues a shooters, afegeix-hi un teclat magnètic amb rapid trigger.

3. Pressupost alt: OLED de 27 polzades a 360–500 Hz per a competitiu, o 4K a 240 Hz per a rol i simulació; ratolí de gamma alta amb polling elevat, micròfon independent i webcam si fas streaming.

I equilibra el monitor amb el PC: un 4K a 240 Hz amb una gràfica d'entrada es desaprofita, igual que un monitor de 60 Hz amb una gràfica de gamma alta.

El teu PC i els teus perifèrics gaming, a Andorra

A MEGA SYSTEM muntem a mà cada PC gaming a Escaldes-Engordany i el sotmetem a 24 hores de proves abans de lliurar-lo. Pots dissenyar el teu peça a peça al configurador, triar un monitor i uns perifèrics a la seva altura i rebre'l en 24 hores a qualsevol parròquia d'Andorra, o recollir-lo gratis a la botiga. Si prefereixes que t'aconselli una persona, escriu-nos pel xat o passa per la botiga de l'Av. Carlemany, 38, de dilluns a dissabte de 10:00 a 13:30 i de 16:00 a 20:30.

Preguntes freqüents

Val la pena un monitor OLED per jugar el 2026?

Sí, si busques la millor imatge i la resposta més ràpida, i fas servir el monitor amb contingut variat. Si has de passar moltes hores amb elements fixos a la pantalla, com fulls de càlcul o un HUD que no canvia mai, un IPS de qualitat et donarà menys maldecaps.

Quants Hz necessito per jugar?

Entre 144 i 165 Hz per començar, 240 Hz com a punt òptim i 360 Hz o més només si jugues a competitius i el teu PC genera aquests FPS. Per sobre del que dona el teu equip, els hertzs de més no aporten res.

Un ratolí sense fil té més lag que un amb cable?

No, si fa servir un receptor de 2,4 GHz actual: la latència és equivalent. Evita jugar per Bluetooth i deixa el receptor a prop del ratolí, amb un allargador USB si cal.

Què és el rapid trigger i està permès a CS2?

És una funció dels teclats magnètics que activa i desactiva la tecla segons el seu moviment, no en un punt fix. Està permès a CS2; el que Valve detecta als seus servidors oficials és el SOCD o Snap Tap, que automatitza les pulsacions de direccions oposades.

Quin perifèric convé millorar primer?

Gairebé sempre el monitor, tret que el teu ja sigui de 144 Hz o més. Després, ratolí i estoreta si jugues a competitius, o auriculars si el que busques és immersió.